Heterogeneïtat vertical en un ecosistema aquàtic (estatificació depenent dels factors físics:(
. Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona d'aigua on el vent origina la formació de remolins i homogeneïtza a zona; també és la que està més ben il·luminada (es troba dins de la zona fòtca) i és la que conté les poblacions.
EL BENETOS
Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de recórrer distàncies grans. És freqüent que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSg3_2UufgIEkTnJGN8zKATz6ypmz_qVJCh7pVBEpc4QpeQHoHO
Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profund d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRdwsMln0rC_OU_xk_MdIssG3xYN9BY3YwnN-_cKA4fBy502cgc1Q
A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'accio negativa de la pesca d'arrossegament.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRAR87EYsmijnmph0ypkXRA5FaksqlZKTpX-rA0t1MC2tEbheRF
Els bivalves, com el musclo, lacloïsa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairebé sempre planctòniques.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRbOcM_GXFIskhAloScN1SSWeRQW9kX1d0gvi1fdb8NZ2S0Re4z
Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls branquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són probablement el grup d'organismes bentònics que prensenta una gamma més variada de coloracions vives.
http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR5DtR8lSHKpwxPN22eebJhLsOssnsi6tOWiy9l_GySuYaKb6evBw
Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRQiqa3Dl2Kf-htHHlkCHHPiWSw165DF6MTHtEx5Fr_Kgr2btkkVw
Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRYz5nDzcvOBmEtx5-kfGydqgrB5zDtXs1ioXHiu9d_aq9BQH7W
Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostesi els llamàntols són també bentònics.
http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTCEdaxl5mhP68-PC5Csav0naUGvPFIZi1Nz05E-TyNfGBuEujxaw
Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTkVbqZCzU1B7BgfNFUj6SW4YyklacS5Qrf6LZbF_YpC_2XVRUBwg
EL NÈCTON
El conjunt d’organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).
http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTmZFq8bsVXFl4hY4BNSoeS-wFm73HwU7o1kp3OwN730J6efltWbkmbCz48ag
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n’hi ha d’oceàniques, que habiten sobre els talusos continentals i les planes abisals.
http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS8CLxisILzdRVIpc-u5GgpZduV0XeIhIOWVGOVYD7A-CbwSVskGg
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l’epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQRUwxdFKgwtRkNgX7eMeep0CWm5huhL4y9jM-JJKcsg17MEK-BGQ
La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il•luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.
http://www.google.es/imgres?q=fitoplancton+marino&um=1&hl=es&sa=X&tbm=isch&tbnid=LIRju23w9F3XkM:&imgrefurl=http://www.ecuadorciencia.org/noticias.asp%3Fid%3D11279%26fc%3D20111220&docid=N20TN1ji2HWlzM&imgurl=http://www.ecuadorciencia.org/images/biologia/fitoplancton-plancton-marin.jpg&w=200&h=150&ei=a54rT6W-C4e8-Qbq1cWcDg&zoom=1&iact=hc&vpx=321&vpy=171&dur=602&hovh=120&hovw=160&tx=78&ty=42&sig=112424225574105559033&page=1&tbnh=79&tbnw=106&start=0&ndsp=12&ved=1t:429,r:8,s:0&biw=853&bih=415
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d’espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s’alimenten de plàcton, que aconsegueixen retenir l’aigua que agafen per la boca per mitjà d’uns dispositius especials de filtració.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTOt0J-IRvE1VPi67vsJMPwUUWjDxhXZVvSpvaGg__zRUwh95Hkwg
La sardina i el seitó, que s’agrupen formant grans bancs, són exemples d’aquests tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s’alimenta de plàcton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSdHKG1xfF4keY0R3OdI4aJ5XOpRdQsDh5hYdNEUdZxwut_IzqjBA
Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S’alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d’aquest segon grup de peixos.
http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQCyrFugDoEUhmmF5pJG612ZxqezgTRsDGARxlB7-G5DfXHJfsU
Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s’alimenten de zooplàcton i també els depredadors d’altres peixos.
http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS31YpfYexCYsYPbIi1fzpSX1gTbiCnqcr-HbKdiQ9HCjbXR1c8XA
ELS AMBIENTS PELÀGICS
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic?
Que l'epipelàgic és a les aigües que cobreixen la plataforma continental, i les oceàniques que estàn sobre els talusos continentals i les planes abisals.
2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgic, mesopelàgic i batipelàtic.
L’epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.
3. Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos?
Que a l'epipelàgic és la zona més il•luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.
EL NÈCTON
1. Indica altres organismes netònics a més de dels peixos.
Els cefalòpodes (calamars) i els cetacis (dofins i balenes).
2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàcton, un de mida més petita i un altre de grans dimensions.
De petit la sardina, i de gran el tauró pelegrí.
3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
S'anomenen bancs.
4. Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos.
Es caracteritzen per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. Ex: Tonyines, peixos espasa i bonítols.
FOTOS DELS PEIXOS
Seitó: http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRAgOQJqYd1SpujOP_6m91nTY4vDSrqwd7Qi60lGhDNd4eMF-e1
Sardina: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTW_D6yfWNvlX9F_26lSrCaVNnIc3YB0VAFnkr0KtXkdcdJWFVU0Q
Sorell: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSvHALsZp6NApKg22_WVxGatsz_F6_-biVeob_EH-L0zVaxvqFU
Verat: http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTENDJW69VrJBKw8xG1GdbX4rrosXvV0gbzUs4dC-FBJI8F5Rv6Pw
Bonítol: http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTi-Iv1yYyGPy5w2CEsQplCqOIDQOeOJufpbwuP6hqZS_Hbz-WGrg
Tonyina: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT_0IGX3018DYEU_mjlbxkN9BQhO42O6aK0ddR3JYuUhQzoeVnFIw
Peix espasa: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTMD9egY5FKlEz1azifSiSXYjM5L06Y7WyL4RWG4yyxx5d_T8Sc
Pagell: http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR5dvvMCojIEZJyciY3WZBF_mVsaC3ZBuuqp4dxM5YTM47Tg7yn
Lluç: http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQTHPhOu-Ypf3jvomGDMhF9cbD0XGf5HySH5Jfx5xz98eWOrI8f
Llobarro: http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQpxulccfGK78YBIc9ZLW7vrpl3yAnCO26YdmJKcFcXmQVZjw1cEg
Orada: http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRkMpBwRZ2iPYWd0tMbmOUfCzCMG6sNNc2Z5gbBuQf3yT9uGnwr
Tauró pelegrí: http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTy7VR4xiOfrIDILNH7gxk7ZONnMFI6qJ8CmQur7j3OwLZR-o6A
BIOLOGIA
ELS CETACIS DEL MEDITERRANI
| ESPÈCIE | ABUNDÀNCIA | GRANDÀRIA MASCLES | GRANDÀRIA FEMELLES | PES (kg) | ALIMENTACIÓ | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Rorqual Comú | R | 19 | 21 | 60.000 | Crustacis i peixos petits. | |
| Rorqual d'aleta blanca | R | 8 | 10 | 7.000 | Crustacis i peixos petits. | |
| Catxalot | C | 15 | 11 | 45.000 (M) 20.000 (F) | Pops i calamars mitjans i grans. | |
| Balena amb bec | C | 6 | 6,5 | 3.000 | Calamars i peixos d'aigues profundes. | |
| Orca | R | 7,5 | 6 | 5.000 (M) 3.500 (F) | Foques, tortugues i peixos, fins i tot balenes. | |
| Cap d'olla | C | 5,7 | 4,6 | 1.750 (M) 1.000 (F) | Calamars i peixos | |
| Dofí Molà | R | 2,8 | 2,8 | 380 | Peixos betònics, pops i calamars. | |
| Dofí Llistat | C | 2,4 | 2,3 | 140 | Peixos i calamars de fins a 30cm. | |
| Dofí | C | 2,0 | 1,9 | 80 | Peixos petits i calamars. | |
| Dofí de Risso | R | 3,0 | 3,0 | 400 | Calamars i peixos. | |
| Marsuí | R | 1,4 | 1,6 | 50 | Peixos petits. |
