Geologia

ORIGEN GEOLÒGIC

1. Explica breument quins moviments de les plaques continentals van originar la formació de la conca mediterrània.

Quan va aparèixer el mar de Tetis, aquestes dues masses (Austràlia i Índia) continuarien fragmentant-se i allunyant-se les unes de les altres fins a la seua posició actual. Després de 60 m.a. de deriva, aparegueren noves esquerdes que separarien Amèrica del Nord d'Euràsia amb l'aparició de l'Atlàntic Nord. També Gondwana es fragmentà: per una banda, el fragment Austràlia-Antàrtida se separava d'Àfrica-Amèrica del Sud, obrint-se l'oceà Índic. Al mateix temps, el que ara és l'Índia es desplaçava cap al nord. Fa 70 m.a. es completà la fracturació de Gondwana: l'Antàrtida es desplaçà cap al sud tot separant-se d'Austràlia; l'esquerda que va provocar l'aparició de l'Atlàntic Nord continuà cap al sud i provocà la separació entre Amèrica del Sud i Àfrica. La deriva d'aquesta última cap al nord tancà la mar de Tetis, les restes de la qual originaren la mar Mediterrània.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcToyWKl30OKWqHRhQzuAb-z13HwK3NED6K6GQ6tdzDD8U_Tie30Kg

2. Com es manifesta avui en dia l'existència d'un contacte convergent de plaques tectòniques a l'àrea mediterrània?

Arreu del planeta, però les zones de contacte de plaques tectòniques en són mes propenses. 
(Califòrnia està entre dues plaques en el que s'anomena la falla de Sant Andreu i sovint pateix terratrèmols per la fricció de les plaques).
Característica:
Són provocats pel moviment de les plaques tectòniques. Destrueixen el territori en diferents intensitats ( Des de danys lleugers fins destrucció total, pel cas l'escala de Ritcher).
Nota: A la Península ibèrica la zona sud−est té risc per ser el punt de contacte entre les plaques euroasiàtica i africana. A les illes Canàries hi ha risc d'erupció volcànica per ser illes d'origen volcànica.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRIL8LPtKzqn8IPvTCVZDTe_P_zOx-PK3EclUoJPdMn-X9aGHMMrg

3. Quines conseqüències va tenir per al mar Mediterrani el fet que s'interrompés, fa sis milions d'anys, l'entrada d'aigua atlàntica? Quins efectes va tenir aquest fenomen geològic en els organismes que aleshores poblaven el mar?

Que va baixar el nivell del mar i es va secar, deixant una capa de sal molt gran, encara que després hi va haver una gran inundació i es va tornar a plenar (molt ràpidament). Això va fer que els organismes que hi havien es morissin.

http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQd-IdVv19ej137VeUegwqDoevfg5bIo9Xwj36qEKJ24lgpR3xG

4. Indica quins creus que van ser els efectes del període de grans pluges, tant pel que fa al medi marí com a les comunitats d'organismes que hi habitaven.


Crec que va ser molt bo per als dos. Al medi marí perquè tenia més aigua i estava més ple, i això feia que estiguessin millor. A les comunitats d'organismes també molt bé, perquè així,com tenien més aigua, es reproduien més i també tenien més organismes per a menjar (els organismes també es reproduien).


RIUS QUE DESESEMBOQUEN AL MEDITERRANI

HI han 69:
Ebro, Jucar, Turia, Segura, Llobregat, Río Aude, Río Estéron, Río Golo, Río Hérault, Río Orb, Río Orbieu, Río Restonica,Ródano, Río Roya, Río Segre, Río Siagne, Río Tavignano, Río Tec, rioTêt, Río Tinée, Río Var, Río Vésubie, Río Vidourle, Adigio Aterno-Pescara, Río Boite, Río Brenta, Río Cordevole, FogliaI sonzo, Río Maè Río Metauro Ofanto, Río Passirio, Río Piave, Río Pisciatello, Po, Río Sillaro Río Reno Río Rienza Río Rubicón Río Tagliamento Río Talvera, Río Aksu (Turquía), Río Arda, Río Bakir, Río Berdan, Caístro, Río Ceyhan, Río Deli Çay, Río Ergene, Eurimedonte, Gediz, Río Göksu, Gránico, Limonlu Çayı, Río Manavgat, Río Maritsa, Río Menderes, Orontes, Río Pactolo, Río Payas, Río Seyhan, Río Simav, Río Tundzha.

Però els més impornants són: Po, Ródano, Nilo, Ebro, Orontes.

PO

Cabal: 1.540 m³/s
Longitud: 732 km
On neix: Monte Monviso, en Pian del Re
On desemboca: Mar Adriàtic
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/LocationPoRiver.PNG/280px-LocationPoRiver.PNG


RÓDANO

Cabal: 1.820 m³/s
Longitud: 812 km
On neix: Glaciar del Ródano (Alpes suizos)
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/Rhone_bassin_versant.png



NILO

Cabal: 3.254.555 km²
Longitud: 6.756 km
On neix: Río Kagera (o Lago Victoria)
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Nile.png/280px-Nile.png


EBRO

Cabal: 86.100 km²
Longitud: 930 km
On neix: Pico Tres Mares
On desemboca: Mar Mediterráneo
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/SpainEbroBasin.png/285px-SpainEbroBasin.png


ORONTES

Cabal: 23 000 km²
Longitud: 571 km
On neix: Montañas del Antilíbano
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Mountains_of_Turkey.png/280px-Mountains_of_Turkey.png





En l'estructura interna de la Terra és possible distingir una capa rígida i menys densa, la litosfera, que sura sobre una capa fluida i més densa, l'atmosfera. Se suposa que, fa poc més de 200 milions d'anys, tots els continents estaven units, formant una única capa energent, la Pangea.

http://geology.csupomona.edu/drjessey/class/Gsc101/pangea.gif

A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament le splaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.

El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat Mar de Tethrys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.

http://www.google.es/imgres?q=mar+tethys&um=1&hl=es&tbm=isch&tbnid=7KEi6nd-n5snrM:&imgrefurl=http://steff28.blogspot.com/2008/11/deriva-continental.html&docid=6YCqcQZyuXP98M&imgurl=https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWQFBhDMBQU-SqtoctXHso4etaWtMgooVzPl3QZ1WHnZl7RG7AQkN7jFk8EfwFrW6FoOr323kuyz7N3PBRqlAUMxG1LWeieM-Mv7Z155t792bqL3hJbbZwiniYZ7GhRwCLaIHDR-Z6WtVw/s320/laurasia_gondwana_sgs.png&w=320&h=274&ei=W-wPT-mBGZO6hAesr7WFAg&zoom=1&iact=hc&vpx=79&vpy=59&dur=1950&hovh=208&hovw=243&tx=124&ty=133&sig=112424225574105559033&page=1&tbnh=95&tbnw=111&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0&biw=853&bih=375

El tancament de la conca es va produir arran de la col·lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntic i amb l'Índic. Aquesta darrera comunicació es va tancar fa uns 15 milions d'anys.

Fa prop de sis milions d'anys, quan es van acostar les plaques a la zona de Giblaltar, es va tancar la comunicació amb l'Atlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporació, i en va `provocar la dessecació gairebé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals de miocè tornà a irrompre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.


Una mi