1.4 Les plantes de la platja
Des del punt de vista biològic, la platja és un indret inhòspit on els recursos hídrics són escassos, la concentració salina a l'ambient és elevada i a més a més el sòl roman sense compactar i es mou a la mercè del vent.
Aquests factors fan que hi hagi poques espècies de plantes ben adaptades a la precarietat ambiental, com ara: un ampli desenvolupament radical i el fet de presentar tiges i fulles gruixudes, carnoses i tancades a l'ecaporació.
La pressió humana s què està sotmesa la franja litoral fa que la vegetació halòfila i arenosa, nom amb el què es coneixen les plantes típiques de la platja, estigui en franca regresió i és bastant freqüent trobar juntament amb aquestes comunitats vegetals d'altres formades per plantes eminentment ruderals.
D'entre les principals espècies de plantes podem citar a tall d'exemple: el fonoll marí, amb fulles molt retallades i carnoses i inflorescències en umbel·la, el rave marí, una bonica cucífera amb flors violetes; o el cascall marí, amb grans flors grogues semblants a les de la rosella.
També és fàcil d'observar la cervina, el melgó o la lletra marina.
Rave marí: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4d/Cakile-maritima-%28eurMeersenf%29_1.jpg
Fonoll marí: https://encrypted-tbn2.google.com/images?q=tbn:ANd9GcTn2JaV_EWG7Pgc1DR6M9zdTIXVl_qaH-nH7P56GbMY3m8q2vP1hw
1.5 Les gavines
De totes les aus marines que es poden observar des de la platja i el port d'Arenys, les gavines formen el grup més abundant de tots.
Les aus marines, en general, presenten una sèrie d'adaptacions biològiques que els permeten viure bé en un ambient com ara la platja. D'entre les més importants es pot destarcar: la secreció oliosa que l'ocell escampa sobre les plomes per fer-les imoermeables, la glàndula de la sal per on surt l'excés d'questa substància que l'ocell incorpora o les potes amb membrana interdigital.
Le sgavines que s'observen no nidifiquen aquí, sinó que es tracta d'aus que s'aturen en el curs de les seves migracions o que passen l'hivern a les nostres contrades.
Dues espècies destaquen per sobre d eles altres: el gavià argentat i la gavina vulgar. El primer és de mida més grossa i amb el bec groc. El color del plomatge del gavià varia molt segons l'edat de l'exemplar. La gavina vulgar, de mida bastant més petita que el gavià, té el cap fosc durant l'estiu i blanc amb alguna taca al voltant de l'ull a l'hivern.
Altres aus marines que també és possible d'observar, si bé amb bastant menys freqüència, són: el xatrac comú, el mascarell, el gavià fosc i la gavina capnegre, entre d'altres.
Gavià argentat: https://encrypted-tbn2.google.com/images?q=tbn:ANd9GcR1IIl34KbPYKNfcxA5bjrpDo3m4qhJtjC1RkjeLf8YWSB9T0og
Gavina vulgar: https://encrypted-tbn3.google.com/images?q=tbn:ANd9GcQdEdgYUx1PjoH7Z136TZ3tVsqkxxpWdrRK3VIKPkF1HkaFQvku
